Comprendre la relació entre formats, còdecs i contenidors és com resoldre un trencaclosques complex. En aquest article, il·luminarem aquests components fonamentals amb l’objectiu de desxifrar la complexa trama del vídeo digital.
Formats, còdecs i contenidors
Fitxers de vídeo digital poden tenir moltes extensions diferents, des de l’omnipresent MP4 fins al versàtil MOV i l’eficient MXF. Tanmateix, contràriament al que es pensa sovint, la identitat d’un format de vídeo digital no es limita al tipus de fitxer.
A diferència de la simplicitat dels formats d’imatge, on un fitxer JPG és una imatge en format JPEG, els formats de vídeo digital són més complexos. Són una combinació d’un còdec de vídeo i una contenidor.
Entendre els còdecs i els contenidors
Al cor de cada format de vídeo digital hi ha el còdec , un “mestre” tecnològic responsable de codificar i descodificar les dades de vídeo. El terme prové de “coder-decoder” i un còdec utilitza algoritmes complexos per comprimir i descomprimir fluxos de vídeo, garantint una transmissió i un emmagatzematge eficients.
Treballant conjuntament amb els còdecs, els contenidors tenen el paper d’allotjar els fluxos de vídeo i el contingut relacionat dins d’un únic “embolcall” digital. Pensa en els contenidors com en cofres del tresor digitals que protegeixen les dades de vídeo i les metadades, alhora que mantenen la compatibilitat entre diferents plataformes i dispositius.
Còdecs i contenidors més habituals
Avui dia hi ha molts còdecs i contenidors diferents en ús. Alguns còdecs habituals són:
- H.264 (AVC)
- H.265 (HEVC)
- H.262 (MPEG-2 Part 2): Un referent en els estàndards de difusió i DVD.
- M-JPEG
- ProRes
- DNxHD & DN&HR
Al mateix temps, alguns contenidors habituals són:
- MP4, AVI, MOV, MXF, 3DP & 3G2, MTS, M2TS & TS
Còdecs
Imagina el vídeo digital com una seqüència de fotogrames estàtics, semblant al clàssic rotlle de pel·lícula. Al centre d’aquest teixit cinematogràfic hi trobem el còdec. En essència, un còdec és alhora l’arquitecte i l’artesà, ja que codifica i descodifica digitalment aquests fotogrames.
Els còdecs són versàtils i utilitzen algoritmes sofisticats per comprimir les dades de vídeo i optimitzar la mida del fitxer. Aquesta compressió, que sovint s’aconsegueix mitjançant tècniques intra-frame i interframe, és essencial per a un emmagatzematge i una transmissió eficients.
Compressió intra-frame: Cada fotograma es comprimeix individualment, garantint una qualitat i accessibilitat òptimes. Alguns còdecs intra-frame destacats són MJPEG, ProRes, DNxHD i DNxHR. Aquests còdecs prioritzen la qualitat i la facilitat d’edició, per la qual cosa són ideals per a fluxos de treball de producció de vídeo.
Compressió interframe: En aquest cas, els keyframes emmagatzemen fotogrames complets, mentre que els “delta frames” recullen els canvis incrementals entre ells. Tot i que la compressió interframe produeix fitxers de mida més reduïda, sacrifica una part de la qualitat i de la flexibilitat d’edició. Alguns còdecs interframe populars són H.264 (AVC), H.265 (HEVC) i H.262, cadascun amb el seu propi equilibri entre qualitat i eficiència.
Contenidors digitals
De la mateixa manera que un cofre del tresor protegeix les seves riqueses, els contenidors digitals allotgen fluxos de vídeo, pistes d’àudio, subtítols i metadades associades en una sola entitat.
MP4, AVI i MOV són alguns dels contenidors més habituals i ofereixen versatilitat i compatibilitat en diverses plataformes i dispositius.
MP4: Impulsat pel Motion Picture Experts Group (MPEG), MP4 és un contenidor versàtil àmpliament utilitzat tant en àmbits professionals com de consum.
AVI: Desenvolupat per Microsoft, AVI (Audio Video Interleave) continua sent un pilar entre els contenidors de vídeo digital, conegut per la seva simplicitat i ampli suport.
MOV: Creat per Apple, MOV (QuickTime Movie) combina versatilitat i sofisticació i s’adapta a una gran varietat de necessitats multimèdia.
Més enllà de les opcions principals, contenidors especialitzats com MXF, 3GP i 3G2, MTS i M2TS i TS cobreixen necessitats específiques en la producció i distribució professional de vídeo.
Formats de vídeo: on es troben còdecs i contenidors
Els còdecs i els contenidors es combinen per crear una multitud de formats de vídeo. Des de la captura fins al lliurament, aquests formats cobreixen necessitats i preferències molt diverses.
Alguns exemples pel que fa a la captura:
AVCHD: Molt popular entre els consumidors, AVCHD combina el còdec H.264 (interframe) amb contenidors MTS o M2TS, oferint vídeo d’alta definició en un paquet compacte.
XAVC: Els formats XAVC de Sony aprofiten la potència del còdec H.264 dins de contenidors MXF o MP4, proporcionant una qualitat de vídeo excel·lent en fluxos de treball professionals.
XF-AVC: El format XF-AVC de Canon reflecteix aquesta sinergia, combinant el còdec H.264 amb contenidors MXF per a una integració fluida en fluxos de treball professionals de producció de vídeo.
Exemples de formats de vídeo digital
Els formats de vídeo digital sovint no tenen noms específics i prefereixen una combinació de còdecs i contenidors.
DSLRs, per exemple, fan servir silenciosament còdecs H.264 o H.265 dins de contenidors MP4 o MOV, capturant moments sense declarar un format específic.
De manera similar, les càmeres que fan servir el còdec ProRes troben el seu lloc en contenidors MOD, mentre que els còdecs DNxHD i DNxHR tendeixen a utilitzar fitxers MXF o MOV.
Els vídeos gravats amb telèfons intel·ligents tampoc no tenen un format amb nom propi. Normalment es codifiquen amb un còdec H.264 o H.265 i s'emmagatzemen dins d'un contenidor 3GP, 3G2 o MP4 en un dispositiu Android. O bé, en un contenidor MOV en un iPhone.
Distribució de vídeo digital
Quan es tracta de la distribució dels fitxers de vídeo digital finals, l'escenari torna a canviar. Sovint no disposem de noms de format específics.
Els còdecs H.264 i H.265 dominen dins de contenidors MP4 o MOV, oferint un estàndard molt estès per a contingut de consum. Exportar el teu vídeo amb el còdec H.264 i un contenidor MP4 garanteix la compatibilitat i és el format de pujada preferit per plataformes com YouTube.
La distribució professional dels fitxers de vídeo finals sol fer-se en un contenidor MXF utilitzant còdecs com ProRes, DNxHD i DNxHR. A més, l' còdec AVC-Intra de Panasonic també és habitual i té el seu nínxol, especialment en l'àmbit dels estàndards de radiodifusió.
Per acabar
Durant gairebé un segle, el film de 35 mm va ser la tria preferida dels cineastes que buscaven estabilitat i una acceptació generalitzada. Tot i que tècnicament es considera un contenidor per la seva naturalesa adaptable, el film de 35 mm oferia molta versatilitat. No obstant això, el panorama actual ha canviat radicalment, i vídeo digital ocupa el paper principal en plataformes en línia, televisió i cinemes.
Tal com hem vist en aquesta entrada del blog, hi ha una gran varietat de còdecs i contenidors disponibles, que ens ofereixen un ampli ventall de formats de vídeo digital. Decidir quin format utilitzar per gravar, editar, distribuir i arxivar pot ser una decisió complexa. Esperem que aquesta anàlisi t'hagi aportat idees útils per navegar per les complexitats dels formats de vídeo digital.
